El consultori

Necessito consell

Hola, necesito ajuda, ultimament tinc la sensacio de que estic sola, encara que ara tinc amigues que m'ajuden i em donen consells quan tinc problemes, no puc evitar-ho i tinc ganes de plorar durant tot el dia.
La veritat esque no se perque és, una de les raons podria ser que aquest curs en la meva nova clase m'han separat dels meus amics intims i igualment he fet nous, pero tinc la sensacio de que dues de les noves que he fet no els caic bé i em sento rebutjada i per molt que em vulgui convencer que no passa res o que potser m'equivoco, no em puc treure aquesta sensacio.
També esta que els meus pares i jo no tenim molt bona relació, durant aquests ultims tres anys, ara tinc 15, em tingut conflictes, i un dells es perque volen que sigui una filla perfecte, que no m'equivoci mai, que tregui 10 en tot, que em vesteixi com ells volen,etc. Pero jo soc una noia maldestre, i si m'esforço puc treure molt bones notes pero no ho faig perque em costa molt estudiar, i la meva froma de vestir es normal, mai ensenyo de més i mai he portat pantalons curts ni res, pero els meus pares son molt religiosos i volen que vagi encara més ben tapada per la nostra familia, que son molt critics i a ells els importa molt, encara que jo m'esforçi per agradar-lis sempre s'enfaden per alguna cosa i també els meus pares em pegen, ultimament no, i m'insulten molt, tot el dia, inclus per demanar-me que fagi alguna cosa m'ho demanen fatal, a no ser que es trobin malament.
També esta el fet de que tingui una germana que te esquizofrenia i una altra que te depressio, i no se que fer per elles.
No se controlar la situacio en la que estic.
Gracies per llegir-me.

Hola! Sóc l'Eli AUlet. psicòloga d'Interpersonal. Doncs pel que expliques en el primer paràgraf, aquestes sensacions poden tenir molt a veure amb la separació dels teus amics íntims. Sembla que estàs en una mena de dol epr aquest canvi. Un dol implica que passem una primera fase d'estar tristos, enfadats..etc, però sempre passa. A més, si tu intentes distreure't i anar fent cosetes aquesta sensació desapareixerà.

També sembla que això et passa perquè t'has pres aquest canvi com una amenaça de que et separen dels teus amcis íntims. El que també pots fer és veure-ho com una oportuntiat: sumar gent a la teva vida!! Els íntims no els has perdut, només han canviat les circumtàncies. Ara potser hauràs d'enviar més watts, trucades..etc per quedar, eprò els tens aquí!!! La vida té aquests canvis, si ho veiem com oportunitats podem guanyar molt!

Pel tema dels pares, és natural qeu vulguis començar a definir què t'agrada a tu. Està bé que tinguis en compte els valors de la teva família. Parla també amb ells de com et sents i de que et sap greu qeu tens la sensació que mai estan contents amb tu. Diga-ls'hi també que en aquesta edat a vegades vols començar a decidir alguna cosa, com és la manera de vestir .

No ho pots controlar tot, és impossible!!! Hi ha coses que són responsabilitat dels teus pares, no teva. Si necessites ajuda busca amics i els pares o altres adults de confiança eprquè de tan en tan puguis parlar d'això qeu et preocupa in també distreure't i fer plans, per evitar no donar sempre voltes al que et preocupa

una abraçada

Eli Aulet www.interpersonal.cat