El consultori

Dubte

Hola! Primer de tot vull que sigui anònim.

Fa gairebé dos mesos, vaig conèixer a una noia que va al meu institut. Ella fa primer d'ESO i jo tercer d'ESO.
Des de que vam començar a parlar, ens hem fet molt amigues. Sento, que sense ella, no puc viure, que la necessito sempre, al meu costat, que no vull perdre-la mai, que me l'estimo molt... Crec que estic molt pendent d'ella, que estic molt enganxada a ella, que és quasi com una "adicció", que no puc estar ni un dia sense ella. Però el problema és que no m'atrau gens, perquè no sóc lesbiana i no, és impossible que m'agradi. I pel que veig, crec que a ella, no l'importo tant com ella per mi, saps? I la cosa és que no sé si dir-li tot això, perquè no vull que per culpa d'això, perdi la seva amistat. Què puc fer?

Hola Laura!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Moltes gràcies per preguntar!

És bo que tinguem relacions fortes i que estimem amb passió, però hem de vigilar de no caure en una dependència! Potser la vostra amistat s'ha fet molt gran, i ara sents que sense ella estàs perduda... Però no és cert!

Com passa amb les parelles, escollim qui volem que estigui al nostre costat, però no els hem de necessitar fins al punt de patir tant. Si sou amigues, i cuideu el que teniu, no cal que estiguis preocupada per si perdeu l'amistat! I si creus que has de parlar amb ella, pots aprofitar per dir-li com és d'important per tu :)

Espero haver-te resolt el dubte!

Helena Galé
@sexsapiens
www.consultajove.cat