El consultori

RELACIÓ

Farà ja set mesos vaig conèixer a un noi que va al mateix club de natació que jo i ha sigut molt important per a mi, m'ha marcat per sempre. Al principi ell volia una cosa passatgera però jo no era d'aquest pal, aleshores anavem quedan i ens veiem però jo sempre evitava que passes alguna cosa fins que ell realment em va dir que no només volia una simple cosa amb mi, que li agradava molt. Jo en un principi em vaig espantar perquè sempre m'ha costat molt confiar en la gent i em feia por estimar a una persona fins al punt de fer el que fos per ell. Però cap dels dos ho vam poder evitar. Vaig trigar unes setmanes en donar-me compte de que realment a mi aquest noi m'agradava i l'estimava. Quan vam començar a estar junts sabia que mai em fallaría, ni jo a ell ni ell a mi, que si fes falta lluitariem junts i contra nosaltres, però que tot sempre s'arreglaria. Vaig confiar plenament amb ell, perquè mai m'havia donat motius per no fer-ho. Li vaig donar la meva virginitat, i no m'arrapenteixo en ningún moment d'haver-ho fet, però dos dies desprès em va dir que necesitava temps, i a la setmana va decidir deixar-ho. Mai vaig poder estar enfadada amb ell, mai. Jo només el volia veure feliç. Però vaig decidir que no ens veièssim durant un temps. Desprès vaig tornar a natació, pensant que els dos ho havíem superat, però no. El vaig tornar a veure i el meu cor es va dispara altra vegada, el meu somriure va tornar i els meus sentiments també. Però ell ja tenia novia.. Però jo seguia sense estar enfadada amb ell, seguia desitjant que arribés el seguent dia d'entreno per tornar-lo a veure. El dissabte passat a la nit em va dir de quedar, evidentment vaig accpetar. Em va dir que m'estimava i que volia que tornèssim junts, que havia deixat la seva novia perquè el dia que em va tornar a veure va saber que no m'havia pogut oblidar. Jo li vaig dir que si que volia però que m'ho tenia que pensar, perquè no sóc el segon plat de ningú i que ell m'ho hauria de demostrar. Aquest dimecres ens vam tornar a veure a entreno i no em va dir res. El vaig obrir al whatsapp demanant-li explicacions i em va dir que estava confós, perquè em veia i només pensa en com li agrado però que després s'oblida i que ja no esta enamorat de mi, que ho vol intentar però no em vol estimar només a estones sino sempre, i jo li vaig dir que jo l'ajudaria a donar-se compte de que això val la pena, duri el que duri, aquests sis mesos són molt més importants. La gent em diu que només em vol per el que li interessa i que em vol tenir com a "puerto seguro", que sempre que vulgui torni a mi i desprès s'envagi, perquè sap que és la meva debilitat i que jo no renunciaré a ell. Però sé que ell no està fent això, perquè si volgués jugar amb mi estaria amb mi, faria el que vulgués amb mi i desprès em deixaria. Jo vui lluitar per lo nostre, perquè el que ell em va fer sentir, els somriures darrere d'una pantalla, les papallones a l'estòmac en pensar en ell, el meu cor accelarat al veure'l, tot això sé que en el seu dia va ser real i que ell sentia el mateix. Sé que el més segur és que jo sigui la que acabi malament en aquesta història però també sé que si no ho intento mai ho sabré. La gent em dirà que sóc massa fàcil o el que vulguin, però el problema es que el meu orgull i la meva dignitat s'enfonsen en quan el veig o quan em parla, perquè m'he enamorat d'ell, i tot i saber que això no serà per sempre, crec que els dos ens mereixem un bon final junts. Vui fer-li veure que em pot estimar tot el dia i no a estones. Vui fer el que ell un dia em va fer a mi, el vui tornar a enamorar.
Creieu que es bona idea?

Hola,

Sóc l'Helena Angel, psicòloga de l'IESP. Gràcies per explicar-nos aquesta història que tan sentiment et desperta, gràcies!

Estàs enamorada, està clar, però per aquest motiu cap persona ni noi ni noia pot fer que perdis la teva dignitat. Lluitar junts està bé, si la única que lluites ets tu (i per ara sembla que seria així) et cansaràs i et sentiràs cada cop més poca cosa, i això no ho hauries de permetre MAI amb NINGÚ.

L'impuls físic que sents quan el veus, és real i és normal que en algun moment et deixis portar però tu has dit molt clar en la teva consulta "no sóc el segon plat de ningú" i intentar convèncer i demostrar a algú que pot sentir quelcom més és una lluita a soles que té números de fracassar, ja que no pots saber exactament què sents ara mateix ell per tu (encara que algun dia ho sentís per tu, ara no ho saps). Tampoc saps si ara mateix ell es vol comprometre amb una única persona (per aquest motiu pot ser que el que sent per tu és a estones, no tot el dia).

Valora't a tu, a tu com a persona individual, no perdis MAI la dignitat i l'estima per tu mateixa.

Una abraçada!

Helena Angel @HelenaAL
www.consultajove.cat