El consultori

bulimia

hola,
fa com un any vaig tenir un principi d'anorexia nerviosa, vaig recuperar pes i tot bé. Pero m'entres estava en el proces d'engreixar-me vaig començar a perdre el control amb les racions de menjar i menjava desmesuradament fins aconseguir el meu pes indicat. Aleshores em vaig començar a precupar i hi ha fa casi un any que menjo de manera anormal i vomitava algunes vegades, pero desde que he començat el curs tinc molt més nervis acomulats i tinc atracons casi cada dia i ho vomito. Tinc por vui sortir-me'n sola, no els i dire res als meus pares així que sisplau ajudam a sortirnen sola. moltes gracies!

ja té publicat això anteriorment pero com que he vist que he set la unica sense resposta espero que em contestis ja que necessito ajuda

gracies de nou:)

Hola noieta! Pel que m'expliques sembla que portes un temps patint problemes relacionats amb el menjar. Quan una persona té aquests problemes sovint se sent força malament i porta molt de patiment, així que et vull felicitar pel fet d'haver-me escrit demanant ajuda, és un primer pas molt important. Pensa que sortir d'això tota sola no és possible, la única manera d'aconseguir sortir és dir-li als pares i visitant a un professional. Sé que és molt difícil parlar d'aquests temes amb els pares, però seria convenient que de la mateixa manera que m'ho has explicat tan bé a mi, els hi expliquessis a ells. Sé que probablement et fa por dir-li als pares el que et passa perquè no vols que es posin tristos o que s'enfadin, però pensa que un cop els hagis dit ells t'agrairan que els ho hagis explicat i faran tot el possible per entendre't i ajudar-te. Oi que si ells tinguessin un problema tu voldries saber-ho per poder ajudar-los? A ells els passa el mateix, qualsevol cosa que et passi, seran els primers en ajudar-te. Intenta trobar el moment en que puguis parlar tranquil·la amb ells i si veus que et costa molt explicar-los cara a cara pots provar d'escriure'ls una carta per a que la llegeixin quan tu no hi siguis, què et sembla?

Hola noieta! Pel que m'expliques sembla que portes un temps patint problemes relacionats amb el menjar. Quan una persona té aquests problemes sovint se sent força malament i porta molt de patiment, així que et vull felicitar pel fet d'haver-me escrit demanant ajuda, és un primer pas molt important. Pensa que sortir d'això tota sola no és possible, la única manera d'aconseguir sortir és dir-li als pares i visitant a un professional. Sé que és molt difícil parlar d'aquests temes amb els pares, però seria convenient que de la mateixa manera que m'ho has explicat tan bé a mi, els hi expliquessis a ells. Sé que probablement et fa por dir-li als pares el que et passa perquè no vols que es posin tristos o que s'enfadin, però pensa que un cop els hagis dit ells t'agrairan que els ho hagis explicat i faran tot el possible per entendre't i ajudar-te. Oi que si ells tinguessin un problema tu voldries saber-ho per poder ajudar-los? A ells els passa el mateix, qualsevol cosa que et passi, seran els primers en ajudar-te. Intenta trobar el moment en que puguis parlar tranquil·la amb ells i si veus que et costa molt explicar-los cara a cara pots provar d'escriure'ls una carta per a que la llegeixin quan tu no hi siguis, què et sembla?