El consultori

transtorn alimentari?

Hola, soc una noia de 14 anys. Fa temps vaig patir un xic de bulímia: quan passava males èpoques(examens, novio, família, amics...) menjava a grans quantitats, això em feia vomitar i sentir-me més malament.Els meus amics em van haver d'insistir molt però li vaig explicar a la meva mare, esperant que ella em portes a algun metge especialista, ella es va limitar a dir-me que em distragués més. Jo ho vaig fer, ja que aviat va arribar l'estiu i a més em vaig deixar amb el novio. Però ara sembla que torni a recaure, fa dos mesos vaig començar a menjar amb gran quantitat,a que quan tenia ansietat afartar-me de xocolata en busca de sentir-me millor, però a l'instant em penedia d'haver menjat(aquest cop sense vomitar). Ara, aquestes dues ultimes setmanes, he passat de menjar molt a menjar poquíssim, m'ho penso moltes vegades abans de menjar alguna cosa i quan me la menjo ho faig amb fàstic, amb cada dia més fàstic. Els pantalons em van grans i jo continuo sentin que m'he d'aprimar, que vull estar prima. (No em valen els: "que prima estàs!" o "vull un cos com el teu", ni tampoc vull sentir cap "el físic no importa mentre siguis feliç" perquè jo necessito ser maca per ser feliç, sempre he tingut problemes d'auto-estima (no em valoro jo ni res del que faig)i no sé que em passa pel cap... ara el meu dia a dia és sentir com tremola la panxa de gana. Necessito ajuda? Com ho faig? Gràcies, sou les millors.

Hola lahippie! Gràcies per compartir amb mi la teva preocupació! Pel que expliques sembla que estàs passant per un època dolenta en la que estàs patint força, entenc com et deus sentir, quan algú té problemes d'autoestima i comença a tenir problemes amb el menjar, pot arribar a ser un infern. Per tot el que expliques hi ha alguna cosa que no va bé i necessites ajuda professional. El millor que pots fer és tornar a parlar amb la mare i insistir-li que no t'has pogut "distreure", que és un problema que et fa patir i que cada cop és pitjor. Els pares són humans i a vegades també s'equivoquen (i no són experts en trastorns alimentaris), dóna-li una altra oportunitat, segur que quan se n'adoni del que et passa fa tot el possible per poder ajudar-te. Entenc que potser et resulta difícil parlar amb ella sobre això, però és el que has de fer per poder sortir de la situació en la que estàs. Molts ànims i parla un altre cop amb la mare, és el millor que pots fer per a tu mateixa! Molts petons!!