El consultori

em vull suicidar urgeeent no se k fer

ola bueno yo em dic andrea i tinc 14 anys soc adoptada de colombia i ma tocat una familia k fa que tingui ganas de suicjdarme cada dia.De veritat necesito ajuda perque e estat 6 anys i els 5 k em kedan amb una mare k les unikes vegades que para de mi es pe criticarme i dir les coses dolentes que faig coses tipikes com alguna suspesa i a mes em posa en contra dels meus propis amics dien mentides tambe ale meus familiars em porbeix anar amb els meus nebots k son 4 mira cada dia ma estat dien que soc una merda qu ningu mestima i ningu menten i per aixo me inentat suicidar de ttes les maneras si escric aixo aki es perk esti entran en una depresio molt gran al meu pare no majuda per k no es pot separar della perk tot esta a nomdels dos lllavors ella es kedaria amb tot.El meu pareem diu k aguanti i k procuri ser feliz pero com pu ser feliz si i a una tia vivin amb mi k resulta k es me mare adoptiva k cada dia em fa sentir una puta merda la veritat esk em vull murir tinc lautostima masa baixa yo soc moltpositiva pero no pucmes estic aguabtan aixo desde els 7 anys.Necesito ayida perk no puc mes siusplau no tinc a ninu en akesta vida

Andrea, tens a una persona molt important amb tu en aquesta vida: a tu mateixa.

Crec que és important que si veus que a casa teva no t'entenen, sobretot la teva mare adoptiva, intentis fer una cosa:

-primer de tot: que no us entengueu és molt normal en aquesta etapa de la vida
-en segon lloc: si agafem tot el que t'està passant, potser en podem treure alguna cosa: potser tot això t'ajudarà a que puguis veure com sí vols ser i com NO vols ser...
-Comená a fer aquelles coses que puguis i que a tu t'agradin per fer quelcom que et faci sentir millor...

Pensa que no podem controlar el que farà ta mare o el teu pare... perquè el que facin és decisió seva.. però si que pots decidir el que tu fas.

I abans del suicidi hi ha moltes opcions, de veritat. Sigues com tu vols ser, busca allò que et faci somriure, envolta't de gent que et doni energia positiva fora de casa i que t'ensenyi coses bones i t'estimi, també.

Els paresm sovint fan el que millor saben fer però això no vol dir que ho facin tot bé. Crec que tu veus que a casa teva les coses es podrien fer millor, que ells les podrien fer millor... però tu el que pots fer és intentar fer millor la teva part, no la seva.

Espero que mica en mica vagin trobant allò que et fa somriure...

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - Psicòloga
@Tarongesenceres - FBK: elenacrespipsico
www.interpersonal.cat