El consultori

Necessitaria uns consells.

Hoola! Fa gairebé un any em vaig convertir sense voler en un monstre..cada dia em dic a mi mateixa que acabarà..el cas és que ara espero que sigui la definitiva. Em vaig convertir en un monstre desde el primer vòmit que vaig fer. No vull dir que pateixo de bulimia, tot i que és cert, però no ho vull dir perquè no es prolongarà més aquest fet. Peso 54 kg i medeixo 1,57..Bé doncs, el cas és que agrairia uns consells sobre esport que em poden ajudar a sentir-me bé. Alimentació intento menjar de tot..però lo que no vull són els atracons! Ah, els meus pares no saben res..i no tinc ni tindré el valor de dir-ho..per tant, es innecessari que em digueu que ho he de fer. Sé que seria el correcte i seria molt millor, però no puc..
Bé, moltíssimes gràcies!
Leila

Hola Leila, gràcies per compartir amb mi aquesta situació que estàs vivint i que et fa patir. La millor manera d'evitar patir atracons és menjar de tot, de forma equilibrada, no "prohibir-te" cap aliment (ja que només aconseguiries tenir-ne més ganes de menjar), fer 5 àpats al dia (no saltar-te cap) i fer esport, 3 cops a la setmana com a mínim. Qualsevol esport que t'agradi i que t'ho passis bé està bé. Entenc que no vulguis dir als teus pares el que t'està passant, sé que és difícil i que costa fer-ho, però tu mateixa ets prou hàbil com per admetre que seria la millor opció. Fins que no els hi diguis ho viuràs en secret i "clandestinitat" i aquest secret et farà patir encara més ansietat. Quan els hi diguis, t'entendran i faran tot el que puguin per ajudar-te, i sense la seva ajuda et serà molt difícil controlar els atracons. Sé que posar-te davant d'ells i dir-los en paraules el que et passa és molt complicat, així que perquè no proves a escriure'ls una carta a on els hi expliquis tot per a que la puguin llegir quan tu no hi siguis davant? Molta gent fa servir la carta com a mitjà per explicar als pares un problema perquè dir-ho en persona pot resultar complicat. T'animo a que, cara a cara, o a través d'una carta, expliquis als pares el que et passa, pensa que ells tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te i segur que ho fan amb totes les seves ganes perquè t'estimen més que a res en el món. Ànims i molts petons!!