El consultori

S'ha oblidat de mi?

Hola, sóc una noia de 16 anys i aquí us deixo la meva historia, a veure que opineu.
Un dia a l'institut vaig coincidir amb un noi que feia segon de batxillerat (jo anava a quart, ara faré primer) i em va semblar bastant mono. Al arribar a casa vaig buscar el seu facebook, però vaig decidir no enviar-li cap sol·licitud d'amistat perquè pensava que ell no sabria qui era. Aquella mateixa tarda em va arribar una sol·licitud d'amistat, era seva. Amb el temps vam començar a parlar, i a mi em queia molt bé i va arribar un punt que em va començar agradar molt, però jo pensava que ell només em veia com una amiga. Una nit vam coincidir a una festa i vam estar junts molta estona, i ens vam liar. Jo no m'ho acabava de creure, pensava que era un somni i tot anava perfecte. Vam tornar a quedar una vegada més i tot anava genial, no podia arribar a imaginar com acabaríem.

Al cap de 2-3 dies em va preguntar si jo volia a"algo serio", jo li vaig dir que si, però que no teníem pressa i ell em va dir que opinava igual. A partir d'aquell moment jo li deia de quedar i ell sempre havia de fer alguna cosa, anant al mateix institut quasi no parlàvem a la cara, però en canvi continuàvem parlant per whatsapp. Jo pensava que ell estava estressat per la sele, perquè semblava que ell encara tenia interès en mi, ja que quan jo no li parlava ell m'acabava tornant a obrir. Un dia em vaig cansar i vaig decidir que jo no li parlaria més si ell no em parlava, i efectivament no em va obrir, en canvi em veia a l'insti i em saludava, em somreia com si no estigués passant res, i a mi això em ficava dels nervis i vaig començar a girar la cara i a intentar passar d'ell per veure si així l'oblidava.




Al cap d'un mes sense parlar vaig decidir obrir-li per desitjar-li molta sort a la sele, i ell em va contestar bé, però la conversa va ser de tres línies. A partir d'aquell moment ell va començar a donar-li mg a les meves fotos del facebook i quan ens trobàvem se'm quedava mirant, i a mi això em feia molta ràbia perquè jo estava enfadada amb ell i el volia oblidar.




Ara després d'un mes sense parlar he reflexionat, i m'he adonat del fet que en el fons no estic enfadada amb ell, i que tampoc el vull oblidar, ja que en el fons no vull que desaparegui de la meva vida, i m'agradaria tornar a parlar amb ell, ja que la veritat és que les vegades que ens hem vist després de parlar la meva actitud no ha estat massa positiva.

Penseu que hauria de tornar a parlar-li i demanar-li perdó?

Hola Floretaflor!
Sóc l’Helena Galé, psicòloga de l’IESP. Moltes gràcies per preguntar!

LLegint la teva història m'he adonat d'una cosa: la vostra relació està molt basada en converses per mòbil o Facebook, no creus?
És normal que utilitzem les tecnologies per comunicar-nos, però més aviat hauriem de tenir-les per avisar d'on som, per concretar l'hora de quedar i coses així. Quan volem parlar de com ens ha anat el dia, o dels nostres sentiments, el millor és fer-ho CARA a CARA. Podria ser que ell s'hagués acostumat a parlar-ho tot a través de les pantalles, i és per això que en persona ja no avançaveu... és una idea.

Prova a quedar amb ell i explicar-li tot això que sents. Potser et trobes que li passa el mateix o que també té coses a dir-te. Però recordem que tot té més valor i més sentit si ho fem mirant als ulls de l'altre ;)

Espero haver-te resolt el dubte!
Helena Galé
@sexsapiens
www.consultajove.cat