El consultori

"l'alcohol m'està matant".

Hola!
A veure jo bec des dels 14 anys, però no surto molt, només de tan en tan moolt de tan en tan, però quan surto bec i m'acabo passant. Bastants cops des dels 16 anys m'ha sentat malament l'alcohol, però molt malament, començo per allà a les 3 de la matinada trobant.me fatal de mal de panxa i vomitant i l'endemà tot el dia al llit vomitant amb un mal de panxa increïble i l'endemà encara m'he de quedar a casa..., m'ha passat 4 cops amb 4 anys, potser un any 2 cops... etc. m'explico? L'últim cop que em va passar em vaig aprimar 5 kg, i em provoco el vòmit durant tot el dia, perquè em fa un mal impressionant de panxa, i és insuportable, no vull que em passi més...
Sóc molt negativa, poc sociable, em costa xerrar, etc. i utilitzo l'alcohol per això, i "perquè m'ho fa passar més bé", vaig amb una psicòloga, per altres coses que em passen, i ella està preocupada amb això, diu que no m'adono però pot ser que caigui amb l'alcoholisme. Tinc família de fa anys, que jo no havia conegut que ho era i crec que el meu cosí gran ho és...
Jo no em preocupava molt, perquè de moment no depenc pas de l'alcohol, però que puc fer perquè no em senti més malament l'alcohol?, He arribat a la conclusió que encara que begui un cubata (que no em fa res d'efecte) doncs ja em fa mal la panxa, (crec que em senta malament com la gent que li senta malament la llet, saps?) i després continuo bebent pq vull que me'n faci d'efecte... però no vull convertir-me amb alcohòlica.
Ajuda... gràcies!

Hola! Gràcies per explicar-me la teva situació. Per tot el que em dius has viscut situacions dures i ho deus estar passant molt malament. Ets una noia molt valenta expressant els teus sentiments i compartint el que et passa. Sembla que l'alcohol s'ha convertit en una forma de "anestesiar-se" del patiment que, al final, provoca més patiment encara. El millor consell que et puc donar és que expliquis a la teva psicòloga tot el que et passa de forma molt sincera. Com més sincera siguis, més et podrà ajudar. Pensa que ella vol ajudar-te i si no li dius no ho podrà fer. També és important que ho parlis amb els teus pares o familiars més propers. La gent propera et podrà donar suport. Molts ànims i molts petons!!