El consultori

SMQWKNDCKJNDCKJNDS

Gent, no us queixeu. Jo peso 75 i faig 1'73; jo tinc motius de queixa. M'odio, tota jo. Odio el meu cos, la meva cara, el meu cabell, els "mofletes"... en resum, a mi. I llegeixo els vostres missatges que diuen: "faig 1'72 i pso 60, estic molt gorda i vull aprimar-me" i m'enfonso.
Fa poc he sortit d'anorèxia, i sé que tornaré a caura. M'obsessiona el meu cos, el pes, tot. I no vull, però és mirar-me al mirall i sentir repugnancia, una angunia que ningú mai podria sentir en tant nivell.
Així que no, no us queixeu, quan arribeu al meu pes i a la meva alçada en parlem.

Hola quatre4! Gràcies per compartir amb mi la teva situació! No parlis així de tu mateixa, estàs sent molt dura i no és just per a tu. Et mereixes ser feliç i sembla que tot el tema de la preocupació pel cos no t'ho permet. Tu mateixa dius que has passat per una anorèxia i que creus que tornaràs a caure. No ho permetis, la teva vida ha de ser teva, no d'aquesta malaltia. El millor consell que et puc donar és que parlis amb els teus pares sobre com et sents i busqueu ajuda professional, ja que és la única manera de sortir realment d'aquesta malaltia. Truca'ns a Fundació Imatge i Autoestima (93 454 91 09) i orientarem. Molts petons!!