El consultori

Ja no puc més

Fa tres anys , jo tenia certs complexos , em preocupava pel que menjava però d'una manera despreocupada , és a dir , sense pesar-me , ni sense pensar en si s'aprimava . Un estiu va ser quan va començar. Això em consumeix el cap, em fa plorar i m'enganya, és la pitjor sensació del món .Com anava dient , aquest estiu , vaig començar vomitant .
No ho recordo molt bé , però crec que després d'aquest estiu vaig fer una aturada en tot aquest tema i em vaig oblidar per un temps , no sé com ho vaig fer. El cas és que no sé com , van començar els afartaments i posteriorment els vòmits. Vaig passar per una etapa d'un aprimament abusiu, i actualment porto tres anys amb aquesta enfermetat. Realment en vui sortir, ho he intentat mil cops i no puc. Per molt que ho hagi de fer, no ho dirè als pares, no és una opció. Ajuda siusplau.

Hola Maria! Gràcies per compartir amb mi la teva situació, es nota que portes temps passant-ho malament, ja que per tot el que dius és possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària. Aquests trastorns són greus i fan molt de mal tant a la persona com al seu entorn, per això és molt important solucionar-ho el més aviat possible, perquè a mida que va passant el temps empitjora. La única manera de sortir d'un trastorn és fer un tractament amb professionals. Sola no te'n podràs sortir per molt que ho intentis, si poguessis, ja ho hauries fet, així que és fonamental que facis un tractament amb professionals, ells t'ajudaran a sortir d'aquest trastorn. I per tot això és fonamental que parlis amb els teus pares. Sé que no vols i que costa molt, però necessites la seva ajuda. Tu no tens la culpa del que t'està passant i els teus pares tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. No puc dir-te una altra cosa que no sigui animar-te a que parlis amb ells. Molts ànims i molts petons!!