El consultori

Anorexia i bulmia

Hola Sara:Gràcies per escoltar-me.
Tinc 13 anys casi 14.
El cas es que des de fa temps no m'agrado jo mateixa, és mes a m'odio! Ja no menjo pel mati un got de llet i fins a l'hora de sopar no mejo res. A l'hora del pati sempre em diuen i l'ezmorzar i jo els hi dic me le deixat. A l'hora de dinar (dino a l'escola) ho llenço tot, i sempre em diuen pk no menjes i jo eske ja he esmorzat. He vomitat molts de cops. M'he tallat. Els talls es van veure i em va agafar la meva millor amiga i em va dir que: que em passava jo li vaig dir a mi res. I em va dir et passa algo fa com una semtana que no dines, que no esmorzar i tens ulleres. Jo li vaig dir que no em passava res. La cosa va quedar aki. Aquell dia teniem piscina i em vaig mareja, no vaig dir res. Feien crol no es veien els talls, pero quan vaig haber de fer esquena es van notar. I clar la meva millor amiga em va dir dema anem a la profe (no es la meva tutora pero li tinc molta confiança). Li va explicar tot. Li va dir que s'ha anes per poder parlar amb mi. Jo li vaig negar tot li vaig dir que era d'anar a corre. Com em coneix no va servir de res. Em va dir perque et talles si tenes una vida per davant. Jo li vaig contestar no tinc cap vida. Jo seria feliç si els meus pares no em diguessin comentaris negatius, si no m'odies a mi mateixa, si cada vegada que m'haig de mirar al mirall em poso a plorar. Sino tinguessi tot aixo tindria una vida. Ara cop vigila el pati cada vegada que em veu em don una poma o algu jo li dic que ja he esmorzat. I em diu no has esmorzat perque no vols engreixa. Jo li vaig dir que tinc por de guanyar pes. El cas que al final me la vaig menjar.
Aquesta professora es de plàstica. I l'altre dia a l'hora de plàstica vam haber de dir el k opinaven de nosaltres... jo no ho vaig dir em vaig posar a plorar i em vaig anar. No puc més cada dia el mateix.

La professora em diu que vagi a un pscoleg que m'ajudara i tal. Pero no tinc gens de confiança amb els meus pares ni germanes. Me intentat suicidar molts de cops. M'aixeco i penso perque estic en aquest mon.
Estic deseperada espero que algun dia s'acabi tot això.
Jo vull pesar 39 kilos i medeixo 1,67. Ara mateix peso 67 kilos.
Gràcies per escoltarme.

Hola! Gràcies a tu per confiar en mi explicant-me la teva situació, per tot el que dius imagino que ho deus estar passant molt malament. Quan algú no se sent bé amb si mateix i està angoixat, confós... pot arribar a patir moltíssim i, sovint, és difícil parlar d'això i es pot tenir la sensació de que els altres no ho entenen. El que et diu la teva professora és veritat, és necessari que vagis a veure un psicòleg per a que t'ajudi. Per això és molt important que parlis amb els teus pares. Sé que no vols parlar amb ells, però és fonamental que ho facis. Tu no tens la culpa del que t'està passant i ells tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. Dóna'ls l'oportunitat d'ajudar-te, si no els hi dius mai sabràs si ho faran. Pots demanar-li ajudar a la teva professora per a dir-lis. Parlar amb els teus pares i que et portin a un professional és la única manera d'aconseguir superar els problemes que tens i poder ser ferliç, que és el que et mereixes. Si necessiteu més orientació, podeu trucar a Fundació Imatge i Autoestima: 93 454 91 09. Molts ànims i molts petons!!