El consultori

Sento que sigui llarg. TCA

Hola,
sóc una noia de 16 anys. Des de març-abril de l'any passat he estat tenint problemes amb el menjar. Vaig estar uns dos mesos menjant molt poc i, el que menjava, ho vomitava (passant de 56 a 50kg i medint 1,65m). Em vaig donar compte que no podia seguir així i vaig estar "bé", estable suposo, durant unes setmanes, recuperant uns quilos. Al juliol vaig tornar a restringir el menjar, menjava molt poc i vaig tornar a baixar de pes (no tant com la primera vegada) però vaig començar a autolesionar-me. Ma mare es va donar compte i el mes següent vaig començar a anar al psicòleg cada dues setmanes fins al novembre. Tot i això, no va servir de res, la psicòloga va arribar a la conclusió que només era una etapa de la meva adolescència i en quasi cap consulta vam tocar el tema menjar. Durant agost-octubre vaig estar menjant correctament i vaig tornar al meu pes normal (56kg). Vaig tornar-me a frustar i durant desembre i gener vaig tornar a aprimar-me fins els 51kg. Al febrer, però, vaig començar a menjar un munt, no podia parar i, en dos mesos, em vaig engreixar 6kg i mig. En conseqüència, vaig tornar a vomitar (potser només tres o quatre vegades a la setmana). El fet d'autolesionar-me va anar a pitjor (vaig estar neta durant uns quatre mesos) i estic tornant a restringir el menjar (només dino i em faig jo el sopar). A més, porto uns tres mesos sentint-me deprimida, sense energia, dormo molt poc (5-6 hores) i tinc mals de cap sovint.

Estic molt cansada de tot això, al principi pensava que la "broma" duraria un mes o dos però ja no puc mes. A vegades penso que m'agradaria que m'ingressessin en un centre només per descansar i recuperar-me, però de cap manera estic tan greu com per arribar a això i que em prenguin seriosament, i en el tractament ambulatori, després de l'experiència amb la psicòloga, no hi tinc esperances. En el fons, tampoc vull "curar-me" si en realitat tinc un trastorn.

A vegades penso que sí que tinc un desordre alimentari però no em corresponc amb els símptomes ni de l'anorèxia ni de la bulímia del tot. És possible que en tingui un, oi?
Sobre el que he dit que em sento trista gairebé cada dia i em tallo, és possible que siguin símptomes de depressió?

M'agradaria que fessis un comentari general sobre la consulta i després em responguessis les preguntes.

Moltíssimes gràcies de debó, no sé a qui acudir i no vull parlar-ho amb els pares, amics o metges. Una abraçada.

PD sento que sigui taaaaaaan llarg

Hola! Moltes gràcies per compartir amb mi la teva situació, per tot el que expliques imagino que ho deus estar passant molt malament i ho has expressat molt bé. Per tot el que dius és molt possible que estiguis patint un trastorn de la conducta alimentària, o algun altre tipus de problema psicològic, però per saber segur què és el que t'està passant és necessari que et vegi un equip de professionals experts en trastorns de la conducta alimentària, per això és molt important que parlis amb els teus pares. Sé que no vols fer-ho i que és complicat, però és fonamental per a que te'n surtis i puguis recuperar la teva vida. Et mereixes ser feliç, tu no tens la culpa del que t'està passant i els teus pares tenen el dret i l'obligació d'ajudar-te. El millor consell que et puc donar és que parlis amb ells i ens truqueu a Fundació Imatge i Autoestima al 93 454 91 09 per poder aconsellar-vos a on rebre ajuda. Molts ànims i molts petons!!